Els "Bestiaris" estan de moda. En poc temps se n'han publicat uns quants. La raó deu ser que el tema dels animals encanta la canalla i presentar-los amb gràcia i humor, encara que sigui en vers, proporcionen uns moments d'enjòlit que els joves lectors agraeixen i aplaudeixen.
Hi ha "Bestiaris" per a tots els gustos i l'escriptor i il·lustrador Sebastià Serra presenta el seu. L'ha batejat amb el títol "Bestiari salvatge d'estar per casa" i l'ha publicat l'editorial El Cep i la Nansa. Sebastià Serra és tant l'autor dels versos com de les il·lustracions. El resultat ha estat un àlbum molt ben presentat que és una petita joia capaç de suscitar emocions i rialles.
L'àlbum conté quaranta petits poemes molt breus i variats. La majoria estan construïts a base de quartetes que es troben ben dispersos i embolcallats entre les exuberants il·lustracions com si realment els protagonistes es moguessin dins una selva de colors i formes molt ben planificada i excel·lentment distribuïts al llarg de les pàgines. Els versos recreen entre tots més d'una trentena de bestioles de totes mides i volums, de tots els costums i hàbits així com de característiques i qualitats ben diferenciades.
Comença la desfilada l'aranya i segueixen les bestioles més diverses: la cadernera, el centpeus, la marieta, la gallina, la papallona, la mosca, el moscot, la pamerola, la formiga... i així fins a l'última que torna a ser l'aranya... Pel mig hi passegen unes quantes bèsties més com la sípia, el pop, el cargol o les abelles, entre d'altres.
Els principals ingredients d'aquests poemets són, per damunt de tot, el bon humor amb què s'expressen i es relacionen entre elles les bestioles, la ironia que transmeten i, per què no, l'astúcia i la petulància d'unes i la innocència i bonhomia d'unes altres. Aquest atractiu zoo ofereix un bon grapat d'imatges en les que sovint el lector s'hi pot emmirallar i fins i tot identificar en alguns moments de la lectura. Aquesta és, si més no, la pretensió de la majoria de Bestiaris o Bestiolaris.
Així, no passa desapercebut, per exemple, la il·lusió o la pretensió de la gallina, en aquesta quarteta:
La gallina cova un ou,
amb el desig amagat
que esdevingui un gall formós
i no pas un ou ferrat
L'humor hi té una presència notable, com ja hem vist en el poemet anterior i com podem veure en aquest:
Fa el mosquit l'últim concert
de rovellada trompeta.
No en sent tot l'aplaudiment,
sols un cop de mans que peta.
De tant en tant porten una dosi de sentiment i d'emoció:
Res no sap la trista dama:
el seu gos borda al carter
i es menja un cop més la carta
que li envia el cavaller.
Valors i qualitats també són reivindicats en alguns poemes:
"Sento als peus un formigueig!"
diu cansada la formiga,
"Tot el dia de passeig
carregant aquesta espiga".
L'element poètic llueix en algun dels poemes, aportant-hi imatges molt descriptives:
I enfila unes arracades
quan la lluna ja declina,
amb gotes que la rosada
perleja a la teranyina.
I no oblidem el destí de totes les bestioles, tant les humanes com les animals: el darrer viatge de la vida, narrat amb humor:
Al cabàs del pescador
els cucs esperen el torn
per emprendre el darrer viatge
de l'ham fins al peix al forn.
"La gràcia i el mèrit d’aquest bestiari -diu la crítica Teresa Duran- rau en el fet que estrofa i imatge no van cadascuna pel seu cantó, sinó que estan relligades entre si de manera indissoluble, tant en la doble plana com en la concatenació d’aquestes".Per aquests detalls i molts d'altres, estem davant d'un àlbum ric en sensacions i molt atractiu per a petits lectors curiosos i inquiets.