Hi ha qui el coneix pels seus articles a l'AVUI, publicats entre el 1976 -naixement del diari- i el 1985, en una secció titulada "El llenguatge". Hi ha qui el coneix per haver estat director de la revista "Cavall Fort " durant un pilot d'anys. També és conegut com a traductor i adaptador de molts còmics, com ara Els Barrufets, el nom dels quals fou una invenció seva que va donar peu a tot un vocabulari digne de les més ingènues possibilitats del verb barrufar -perdó de jugar- amb la llengua. És l'Albert Jané (Barcelona, 1930), l'home que ha estat sempre al darrera de molts projectes, duts amb rigor, honestedat i molta modèstia i per als quals ha estat l'home indispensable.
Jané, home compromès amb la llengua, ha escrit contes i ha adaptat tota mena de rondalles. Ningú com ell sap adreçar-se millor al públic infantil amb un llenguatge precís, elegant, efectiu i amb un punt de dificultat per estirar els lectors cap a un millor domini de la llengua. No debades és autor també de més d'una gramàtica de la llengua catalana, d'un diccionari de sinònims, com també d'uns dietaris i multitud d'articles sobre els temes més diversos. En aquests dietaris és on deixa entreveure més la seva manera de viure en el món: ironia, bonhomia i sinceritat. I sobretot, també, l'habilitat i la capacitat de trobar el mot adequat en el moment just. Posseïdor d'un fort sentit crític contra moltes de les bajanades que podem veure i viure en la societat d'avui. Un cronista, en definitiva, de l'evolució lenta d'aquest gènere humà a qui costa déu i ajuda evolucionar positivament i aprendre per l'experiència.
Autor d'una excel.lent adaptació de L'Odissea
Una de les últimes adaptacions que ha publicat Albert Jané és L’Odissea d’Homer, editada per Combel l'any 2008, amb unes excel.lents il.lustracions de Pep Montserrat. Un llibre que és un autèntic regal que honora no sols els seus autors sinó també els editors que l'han fet possible.
Albert Jané, extraordinari vivificador de la llengua, en fa una lectura molt personal, però el seu art literari és present a cada pàgina, a cada escena, a cada aventura. Un llenguatge que obliga al lector a assaborir amb atenció un text que realment ha estat escrit per ser escoltat, més que llegit.
La seva lectura –diu Carles Miralles en el pròleg- ajudarà a mantenir i acréixer entre nosaltres, ara que sí que tenim de tot, tota llei d’objectes i productes tècnics, el gust per la paraula i per les contalles que les paraules conten, el gust de dir, d’explicar i d’enraonar, els uns amb els altres; el gust de llegir, de viatjar amb la ment, de somiar i d’aprendre i d’entendre.
Aquest llibre -diu també Jordi Cervera -és una peça serena, fruit de la reflexió, el treball metòdic i precís i, sobretot, de l’amor a la feina ben feta i de la creença que calen uns mínims imprescindibles per tal de mantenir el nivell de qualitat de la nostra cultura, un reducte que cal alimentar amb bon combustible. De fet, aquests mots, que Cervera aplica a la versió de L'Odissea,són mots que realment es poden aplicar a tota la tasca realitzada per l'Albert Jané durant més de mig segle. Una tasca envejable i fonamental que crec que no li ha estat mai reconeguda com caldria. Com ja he dit molt sovint, en aquest país tenim el costum de reconèixer un autor i la seva obra quan ja no el tenim entre nosaltres. Espero que en el cas de l'Albert Jané això no sigui així.
Jopsep Maria Aoy